A Catalunya es va començar a jugar a hoquei patins cap a l’any 1915, però no fou fins als anys quaranta quan penetrà al Penedès; amb molt pocs anys la seva pràctica es va estendre a diverses localitats de la comarca com Calafell, Sant Sadurní, El Vendrell, Vilafranca, Piera, Sant Pere de Riudebitlles, Capellades i Vilanova entre altres. L’hoquei és un esport molt estès, que ha calat en moltes localitats penedesenques, fins a convertir aquesta terra en una de les zones de referència de Catalunya .
L’hoquei a Vilafranca, va aribar de la mà del vilafranquí Joan Soler Daurich l’any 1942, el qual va anar a Barcelona amb els seus amics a veure un partit de futbol, però volgueren acabar la jornada a “Piscinas i Deportes”, on van veure un grup de joves que patinaven, sense pensar-s’ho dues vegades van llogar uns patins per aprendre a patinar. Un dies més tard ja es podien veure patinant pel Tivoli. A mitjans de juliol del mateix any van fer el primer entrenament oficial d’hoquei a la pista del Casal. A més a més, aquest grup de joves va tenir el suport de Joan Antoni Smaranch, el qual estava fent la mili a Vilafranca i era el porter de l’Espanyol d’hoquei patins de l’època, aquest els esperonà, i el dia 30 d’agost del 1942, festivitat de Sant Fèlix, que aquest grup de joves va disputar el primer partit d’hoquei a Vilafranca amb el nom d’ Estadium H.C. contra el Patria H.C de Barcelona, el partit es va disputar a la pista del Velòdrom, que esdevindria la pista oficial d l’Estadium H.C., els vilafranquins van perdre per 5 a 7. L’equip estava format per: Masana i Amorós com a porters i com a jugadors: Morgades, Soler, Hill i Mañé.
Imatge del velòdrom al carrer Tossa de Mar, on es va construir la primera pista d’hoquei de Vilafranca
Imatge d’un partit d’hoquei a la pista del Velòdrom (foto: Retrats Vilafrnaquins)
Arran d’aquí a la temporada 1942/1943 es va fundar el primer equip d’hoquei oficial que va existir a Vilafranca l’Estadium H.C. El primer partit oficial va ser va ser contra el GEiEG i on els vilafranquins van guanyar per 4 a 3, amb un equip format per Masana, Morgades, Hill, Soler, Mañé i Balañà. Després disputaren el Capionat de Catalunya de 2ª Categoria format pels equips: Arenys, C.F. Barcelona, Cerdanyola, Espanyol, Patín, Patria, Ripoll, Union i l’Estadium vilafranquí, on disputaren la promoció d’ascens, la guanyaren i ascendiren de categoria.
Equip de l’Estadium l’any 1943 (foto: Retrats Vilafranquins)
Un any després, l’Estadium va teir problemes econòmics, els quals es van acabar quan va passar anomenar-se Educación y Descanso, ja que el patrocinava l’organisme del mateix nom. Amb tot, esportviament no es podia demanar més, ja que l’equip va aconseguir l’ascens al Campionat de Catalunya de 1ª Categoria la temporada 1942/1943, i la temporada 1943/1944 es va proclamar Campió de Catalunya. Posteriorment, al mateix any es va proclamar Campió d’Espanya, en vèncer a la final al Club 7a9 per 2-4. A partir d’aquí l’equip vilafranquí va disputar el seu primer partit internacional el dia 1 de gener de 1947 contra el Novara italià.
Posteriorment i amb la degradació de la pista del Velòdrom l’equip va anar a jugar a la nova pista del Casal, inaugurada l’any 1951, i a partir d’aquest moment i vist que l’hoquei va anar agafant adeptes i augmentant el nombre de paracticants, es va decidir que l’Estadium H.C. s’integrés a la Societat La Principal, i es va formalitzar oficialment com a club d’hoquei patins del Casal l’any 1951.
Partit
Els inicis, a la dècada dels 50 al Casal, varen ser durs, però encoratjadors, per la gent que tenia la il·lusió de tirar endavant el projecte de formar a la capital de l’Alt Penedès un equip d’hoquei patins consolidat. La primera pista que va jugar el Patí Vilafranca, va ser la pista del Casal, pista que encara existeix avui en dia i on es pràctica el basquetbol. Després d’una vintena d’anys formant part de les seccions de l’entitat casalista, es decideix escindir-se, i formar un nou club d’hoquei a Vilafranca: el Club Patí Vilafranca.
El Club Patí Vilafrancava ser refundat l’any 1970 després de l’esmentada escisió del Casal, quan un grup de joves van decidir marxar del Casal i formar el nou club, aquest joves estaven encapçalats per Juan José Vallès, Lluís Santos i Fèlix Raventós entre altres, els quals van refundar el nou club d’hoquei de Vilafranca. L’objectiu principal del club era ensenyar l’hoquei sobre patins als menuts i no tant menuts de Vilafranca del Penedès.
Primer escut oficial del Club Patí Vilafranca
En els nous inicis, l’entiat va començar a jugar els seus partits a ala pista del col·legi Sant Ramon, però no van ser gaires els partits disputats a la pista col·legial, ja que ben aviat l’Ajuntament va construir una pista d’hoquei a la zona esportiva de Vilafranca, on l’equip s’hi traslladà a disputar el seus partits. Mica en mica el Patí va anar progressant, i aquella primera pista es va convertir en el pavelló municipal d’hoquei de Vilafranca. Era l’any 1980, quan el consistòri vilafranquí decidí cobrir la pista transformant-la en pavelló, arran de l’ascens la temporada 79/80 del C.P. Vilafranca a la Divisió d’Honor. Des de llavors ençà, el pavelló s’ha anat reformant per a millorar defectes ocasionats pel pas del temps.
Partit de Festa Major al col·legi Sant Ramon, al 1970
Si mirem l’apartat esportiu, el primer ascens aconseguit pel Club patí Vilafranca es va aconseguir la temporada 1971/1972, quan es va ascendir de la Segona a la Primera Divisió Espanyola, però per manca de mitjans econòmics es va renunciar a la categoria.
Equip que la temporada 71/72 va aconseguir l’ascens a Primera Divisió Espanyola
Al cap quatre anys, de nou es va tornar a assolir l’ascens a primera divisió, a la temporada 1975-1976. L’equip penedesenc es va estabilitzar a la categoria, fins que a la 1978-1979 assolí l’ascens a la Divisió d’Honor, la màxima categoria de l’hoquei espanyol.
El pas per la primera categoria va ser fugaç, i es va tornar a baixar a Primera Divisió l’any següent. L’equip va passar temporades més i menys glorioses, però l’ascens a Disvisió d’honor no es va tornar a produir fins a la temporada 1987-1988. Però la il·lusió de mantenir la categoria es va esvair i es va tornar aa baixar a la primera divisió Nacional. La temporada 90/91 amb un projecte de gent de Vilafranca i la comarca es va tornar assolir l’anhelat ascens a la Divisió d’Honor, ascens que serviria per encetar la dècada més important esportivament del Club patí Vilafranca.
Equip que va ascendir a la Divisió d’honor la temporada 90/91, amb forces cares conegudes com Manolo Barceló, Pep Pané, Josep Lluís Delriu, Poli García o Jordi Valls entre altres.
A mitjans de la dècada dels 90 el C.P. Vilafranca va ser un dels clubs punters de la Divisió d’Honor, fins al punt de disputar alguna semifinal de la lliga i accedint a la final a vuit de la Copa del Rei. Els artífex d’aquestes grans temporades del Patí van ser Ferran Pujalte i Toni Rovira, tots dos jugadors de renom internacional i que després també van ser entrenadors del primer equip vilafranquí.
La temporada 1997/1998 el Vilafranca va disputar disputar la semifinals de la Copa de la Cers on va caure davant de l’equip portuguès del Paço d’Arcos. La temporada següent l’equip repetia semifinals de la Cers, però aquest cop, el O.C. Barcelos, un altre equip portuguès, li va privar d’arribar a la final.
Acte d’homenatge a Ferran Pujalte i Toni Rovira el dia de la seva retirada
El nou mil·leni no ha sigut gaire favorable a l’equip de l’Alt Pendès, ja que una crisi per una gestió mal portada va provocar que a la temporada 2002-2003, el club tornés a Primera Divisió, on s’hi va estar dues temporades fins que va assolir l’ascens a la OK Lliga a la temporada 2004-2005, de la mà de Climent Padrós. La temporada 2005-2006, a la màxima categoria, va ser molt dolenta per l’equip vilafranquí, que va tornar a baixar a Primera Divisió.
La temporada 2006-2007, el Vilafranca va formar un equip per poder tornar aconseguir l’ascens de categoria, però l’inici de lliga no va ser esperençador i l’equip va perdre molts punts, fins al punt que es va haver de fer un relleu a la banqueta, la qual va agafar un home de la casa, Pep Pané. El canvi va afavorir els interessos vilafranquins ja que el primer equip de l’entitat va aconseguir ascendir, de nou a l’Oklliga.
La temporada 2007-2008, desprès d’haver fet una magnifica primera volta de campionat i quedar-se a un punt d’entar a la final a vuit de la Copa del Rei, una desastrossa segona volta va fer que el Patí tornés a baixa a Primera Nacional, però que no va consumir el descens matemàtic fins a la última jornada, en un partit a cara o creu davant del Reus Deportiu.
La temporada 2008/2009, l’equip va afrontar amb molta il·lusió la Primera Divisó Nacional amb el clar objectiu d’aonseguir l’ascens, amb una planitlla on la base eren els jugadors de la temporada anterior. L’equip va aconseguir l’objectiu i va quedar classificat en 3r lloc per derrera del Liceo Cerceda i el GEiEG, aconseguint així i per sisena vegada en la seva història l’ascens a l’Oklliga. El bon començament de temporada, podia fer pensar que l’equip es podria mantenir a la màxima categoria de l’hoquei espanyol, però a la segona volta els resultats no van acompanyar, a poques jornades del final es va fitxar a Enrico Mariotti per intentar salvar la categoria, però ja no s’hi va ser a temps i es va descendir a la 1ª Divisió Nacional Espanyola.
Enrico Mariotti i Jordi Garcia, dos dels grans de l’hoquei que han vestit els colors del CP Vilafranca
Des de la temporada 2010/2011 el primer equip de l’entitat milita a la divisió de plata de l’hoquei estatal. La temporada 2011/2012 es va incorporà al Club, Jordi Garcia com a jugador-entrenador amb l’objectiu d’aconseguir l’ascens a la millor lliga del món en un futur no molt llunyà, i poder així posar el nom de Vilafranca i del Club Patí en el lloc on es mereix.
La temporada 2010/2011 el Patí no va aconseguir l’ascens, però la temporada següent el Patí va fer l’aposta decidida de tornar a jugar a l’Oklliga, amb homes importants com Xavi Caldú, Oriol Bargalló o Jordi Esteva, i així va ser, i en l’última jornada jugada a Astúries va aconseguir pujar de categoria al vèncer per 4 a 0 a l’Areces de Grado i fins i tot, també va jugar la Copa del Príncep de Cerceda.
Les dues temporades següents, 2012/2013 i 2013/2014, l’equip es va consolidar a l’Oklliga, amb fitxatges importants com Jordi Galan o Marc Navarro o Gerard Camps, on l’equip va fer una bones campanya sense haver de patir per mantenir la categoria. A més després de la desapari´ció de Caixa Penedès, Cafès Novell i Capital del Vi agafen el relleu, i l’equip es passa a anomenar Cafès Novell Club Patí Vilafranca Capital del Vi.
La temporada 2014/2015, amb la incorporació de Roger Rocasalbas, el Patí es classificava per la Copa de la CERS, començant així la millor temporada viscuda al Club. Ja que la temporada següent 2015/2016, el Patí quedava calssificat en el sisè lloc de l’OKlliga i arribava a la Final Four de la Copa de la Cers, després de vèncer al Montreux HC, al Juventude de Viana i al Reus Deportiu. A la Final Four, se les veía amb l’Sporting de Portugal, el qual va vèncer als penaltis després de l’empat a 1 en que es va acabar el partit i la pròrroga. D’aquesta manera el Patí arribava a la seva primera final europea de la historia, i perdia per 5 a 3 davant el Barcelos, on les decisions arbitrals van ser més que discutides.
L’equip del Patí moments abans de començar la Final de la Copa de la Cers 2016: Enric Martí, Jordi Galan, Ruben Fernández, Marc Navarro, Roger Rocasalbas, Ricard Pintado, Gerard Camps, Joan Vázquez, Mia Martí i Edu Fernández
La nova temporada, feia quedar enrere l’anterior, i ens presentàvem a la temporada 2016/2017, on el Patí ha viscut un canvi substancial, ja que la marxa de Jordi Garcia al Vendrell, ha estat ocupada per l’entrenador de la casa Josep Lluís Delriu, i tot el seu cos tècnic es va renovar, amb la particularitat que per primera vegada, tots els seus membres eren de Vilafranca. Amb el canvi d’entrenador, i d’uns quants jugadors, el Patí va afrontar la lliga, i la Copa de la Cers, on a la lliga no va fer un bon paper, ja que va acabant descendint a la 1ª Divisió Nacional i a la Copa de la Cers, va caure als quarts de final davant el Barcelos, la bèstia negre del Vilafranca a Europa.
Josep Lluis Delriu, en el moment de la seva presentació com a nou entrenador del CP Vilafranca
La temporaa 17/18, el Club fa una renovació substancial a nivell del primer equip, on Francesc Bargalló agafa les regnes del 1r equip, amb la intenció de fer una projecte a mitjà termini per poder tornar a la OKlliga. La primera temporada e Francesc Bargalló a la banqueta, el Vilafranca queda vuitè classificat, amb l’objectiu de fer un bloc i consolidar un conjunt.